Dilluns, 11.6.2012. 16:07 h

carregant
Un cop l’Eurogrup ha decidit concedir als bancs espanyols fins a 100.000 milions per sanejar les seves finances i evitar que la zona euro se n’anés a fer punyetes, la gran preocupació dels nostres polítics és com batejar l’operació, però, com dir les coses pel seu nom no és la seva virtut, recorren als eufemismes. En Zapatero es va passar mitja legislatura evitant parlar de crisi, quan la meitat del país ja era al pou, i ara el Govern del PP ha inscrit la paraula
rescat al diccionari de mots maleïts. Filtracions interessades havien avançat que no es podia parlar de rescat o, si més no, que calia remarcar que seria un rescat suau, perquè només afectaria als bancs. La consigna va quedar palesa el dissabte, el ministre De Guindos justificava que això era el crèdit més barata que és podia trobar; i el diumenge, en Rajoy ho descrivia com l’obertura d’una línia pel nostre mercat financer. Quan no és diuen les coses pel seu nom és difícil generar confiança i que t’entenguin. En comptes d’aprofitar l’avinentesa per reconèixer que aquest era el mal menor, s’han estimat més esborrar del diccionari un mot que els avergonyia, com si les paraules fossin les culpables dels fets. Dit això, com no conec ningú que deixi gratuïtament els diners i com les condicions encara no ens les han explicat, més val que ens preparem per un altre ensurt. Aquest silenci sí que és sospitós. De moment, aflora una remor sobre pujades d’IVA, baixades de pensions, rebaixes de prestacions a l’atur i reducció de funcionaris. I es que a Europa se’n fan creus de com el Govern espanyol ha tingut la barra de presentar amb satisfacció i com una victòria el tràngol que estem vivim.
Lleida, 11 de juny de 2012