Dimarts, 22.6.2010. 12:00 h

El model López Tena

Ignoro -i vull ignorar- què va portar aquella incipient Comissió Organitzadora Nacional, nascuda arran de la consulta d’Arenys de Munt i integrada per noms solvents, a diluir-se pràcticament abans de començar. El fet és que des de ben aviat la majoria d’integrants se’n va tornar a casa i només en van quedar Alfons López Tena, per una banda, i Uriel Bertran i altres, per una altra, i amb la plataforma de càrrecs electes Decidim.cat una mica entremig. D’aleshores ençà, cadascú ha tirat pel seu cantó, mantenint, això sí, uns mínims acords en les dates i en alguna iniciativa transversal com la presentació de la Iniciativa Popular ara fa pocs dies. En general, s’han mantingut les formes i hi ha hagut respecte entre ambdues maneres de fer, i fins i tot sembla que s’ha superat l’episodi vergonyant de l’endemà del 13D.  

No obstant això, el recel (o orgull o rabieta, no sé com dir-li) ha existit, sobretot per part de López Tena, que a cada nova presentació de resultats no ha desaprofitat l’ocasió per comparar els 'seus', certament superiors, amb la resta, i puntualitzar que la diferència es devia a la feina ben feta. Vaja, que en tot moment ha mantingut la idea que allà on no és ell no es fa el que pertoca.

D’entrada, cal reconèixer que sí, que els resultats d’Osona, Olot i Mataró (els llocs que ell ha coordinat) són excel·lents i que això no s’explica si no és per una feina impecable. Però afirmar aquesta evidència no vol dir que als altres prop de 500 municipis s’hagi fet malament. He viscut des de dins l’organització de les consultes a les Garrigues, n’he vist de molt a prop algunes d’altres comarques i vaig fer de voluntari diumenge passat a Mataró, i si alguna cosa m’ha quedat clara en quant al nivell organitzatiu és que no hi ha hagut llocs on s’hagi fet bé i llocs on s’hagi fet malament (tot i que sempre hi ha excepcions on sí que s’ha fet malament), sinó que hi ha hagut llocs on s’ha aplicat un model i llocs on se n’ha aplicat un altre. I la principal diferència ha estat en la concepció del vot anticipat: mentre el 'model coordinadora nacional', per entendre’ns, el veia com un element complementari, per facilitar el vot a tot aquell que el dia D no pogués ser al municipi o tingués limitacions de mobilitat, el 'model López Tena' l’ha concebut com el pilar fonamental del procés. Tant és així que a Vic es partia d’un 15% el dia D, a Olot d’un 12 i a Mataró d’un 17, xifres molt superiors al vot anticipat de la resta de municipis. I no tant perquè la gent que el dia D no podia votar fos molta, sinó perquè ja des del primer dia de campanya s’anava a buscar el vot. És a dir, que en el porta a porta del 'model López Tena' es recollia el vot i en el porta a porta dels altres s’informava que tal dia hi hauria la consulta. I què ha passat? Doncs que després de dos mesos i mig d’intensa campanya de recollida de paperetes, dia sí dia també, d’haver pentinat la ciutat, et trobes que el dia D queden les engrunes, com va passar diumenge a Mataró, en què ja 'només' va votar un 6%. El dia D ja no és el gran dia, sinó el simple tancament d’una àmplia campanya, més similar a una recollida de signatures que a un referèndum.

Són dos models legítims i no els critico, ni crec que un sigui el bo i l’altre el dolent (a Olot i Valls, ciutats de característiques similars, una amb un model i l’altra amb l’altre, es van assolir exactament els mateixos resultats). Això sí, potser que ens posem d’acord per a properes ocasions. És cert que un model assoleix més bons resultats, però també és cert que el referèndum vinculant se celebrarà en un sol dia, tinguem-ho clar.