Divendres, 6.4.2012. 10:58 h

Per què no es toquen les nostres mans?

Aquest és el títol del nou disc de Lexu’s, que sortirà a la venda d’aquí a pocs mesos. Convidat per Carles Gómez, líder de la banda, i Manu Guix, productor del quart àlbum de Lexu’s, he tingut l’oportunitat d’escoltar les deu cançons noves que formaran part d’aquest “Per què no es toquen les nostres mans?” al mateix Medusa Estudio de Barcelona, on s’ha enregistrat el disc. Parlant amb el Carles, em raona el perquè d’aquest títol; m’explica que les noves tecnologies, les xarxes socials i la globalització en general han facilitat que puguem posar-nos en contacte amb qualsevol persona de qualsevol part del món en tan sols un instant, però m’assegura també que aquestes noves tecnologies, aquestes xarxes socials i aquesta globalització que ho engloba absolutament tot han dificultat posar-nos-hi en contacte físicament (humanament). llegir més

Dissabte, 24.3.2012. 18:51 h

El do de la imbecil·litat

Lleida és una ciutat d’imbècils. No estic descobrint res que ningú —sigui imbècil o no— no sàpiga. M’explico (encara que sobrin les explicacions): ara fa un any (mes amunt, mes avall), tenien lloc els actes de presentació a la capital del Segrià de l’edició en català del diari La Vanguardia, de la nova maquetació de La Mañana, de la posada de llarg de Waita TV i de la reactivació del portal de notícies AraPonent.cat. Mentre que els dos primers van comptar amb una àmplia representació política de la ciutat, a les presentacions de Waita TV i AraPonent. llegir més

Dissabte, 11.2.2012. 05:00 h

Amor, dolor i viceversa

Paulo Coelho escrivia així sobre l’amor: “El savi és savi perquè estima; el boig és boig perquè creu haver entès l’amor”. Emmanuel Mounier, en canvi, es referia al dolor, i ho feia d’aquesta manera: “El dolor no té rostre; tot i això, està present en tots els rostres”.

Segons la meva humil opinió, Jordi Gasion és el músic de l’amor i, també, del dolor. De l’amor n’ha fet música, i de la música, un sentiment dolorós. Gasion és el músic, de l’amor, i la seva música, el dolor, el dolor de l’amor. llegir més

Dissabte, 7.1.2012. 05:00 h

Carta oberta als Reis Mags d'Orient

La meva carta als Reis Mags d’Orient, entregada puntualment a Ses Majestats abans de finalitzar el 2011, estava carregada de bons desitjos per al nou any. Aquestes dates, en què les bones intencions afloren de la mateixa manera que els peus suats en plena canícula, són idònies per fer volar la imaginació fins a un món molt millor que l’actual. Per tant, m’he empassat la vergonya per suplicar als Reis Mags que em facin arribar tots els regals que, amb objectius tan nobles, he redactat en la missiva. llegir més

Divendres, 2.12.2011. 19:49 h

Assassinant la generació 2.0

Exerceixo de professor de Periodisme i Comunicació Audiovisual a la Universitat de Lleida. Tot just ara, estic acabant de perfilar la meva tesi doctoral sobre televisió 2.0. I dirigeixo el grup multimèdia digital més important de les terres de Lleida. Però no em sento professor, ni doctorand ni, encara menys, empresari. Sóc com un adolescent, que no és gran ni petit, que, simplement, no és res. De la mateixa manera que en el cas del 2.0, generació a la qual no puc pertànyer, però de la qual tampoc no em sento exclòs del tot. llegir més