Divendres, 30.12.2011. 05:00 h

El corder disfressat de llop

Començarem amb una xifra significativa, 4.978.300. Podrien ser els milions que ha costat un nou fitxatge futbolístic - que seria barat - o el valor de la pensió del pròxim banquer jubilat, però en aquest cas parlem de persones. Aquesta és la xifra de parats amb la que l’estat espanyol tanca el fructífer 2011. I és només una de les moltes que es poden nombrar, com ara la del creixement intertrimestral del PIB al 0,0% o les 1.425.200 llars - gairebé tota Barcelona - en les que tots els membres actius estan a l’atur. Unes dades que il·lustren allò que, segons fonts públiques, és tant cert com actual.
 
Però els valors numèrics tenen el problema de convertir-se en prediccions quan es deslliguen del present i es vol mirar darrere l’horitzó. És aquest, el vaticini d’uns pocs, el capità que guia el rumb d’aquest vaixell que fa massa temps que no deixa d’enfonsar-se.  I també és, segons múltiples fonts extraoficials, la raó de la tempesta on ell navega. Aquest petit grup - en proporció amb el volum de gent que afecta - s’encarrega de que els pronòstics negatius de l’any vinent ens arribin a casa. Alguns com el que publica l’agencia de qualificació Fitch sobre el PIB espanyol, el qual podria arribar a caure un 1,7% l’any vinent passant a valors negatius i “remuntar” un 0,6% el 2013. De fet, Espanya queda en bon lloc si la comparem amb el que es preveu de Grècia o Portugal. La pregunta és: “Hi pot haver algú interessat en que ens assabentem del mal temps?”. Les declaracions d’Alessio Rastani, l’agent de borsa que se’n va a dormir desitjant que falli el mercat, semblen deixar-ho clar. Hi ha gent preparada per lucrar-se d’una recessió. La mateixa, que a través d’un mètode tant tradicional com la por, està induint negativament en la confiança en els mercats. Se’ls coneix com a brokers, també com a fons de capital risc, però globalitzant parlem de tot aquell individu que participa - activa o passivament i, sorprenentment, dins el marc de la legalitat - en la compravenda de bons de l’estat amb la intenció que aquests perdin el seu valor real i el mercat s’enfonsi.
 
Diuen que ens trobem davant la segona gran crisi econòmica del món modern i no se sap fins a quin punt és cert. Diuen que ens preparem perquè el pitjor està per arribar. Diuen que no hi ha solucions. S’ha de dir que la primera solució al problema és una regulació de l’activitat, lícita tot i el seu dubtós propòsit, d’aquest contingent especulador. El que queda per saber es si aquest corder disfressat de llop aconseguirà que tinguem por a una mossegada.