Dilluns, 9.1.2012. 05:00 h

No hem entès res

Les retallades són el millor que ens pot passar en aquesta vida. Està clar que tots som massa ignorants com per entendre tot aquest món de l’economia, és ben evident que salvar un banc respon molt més als interessos de la gent, encara que ells no ho sàpiguen. No podem prestar beques als estudiants, construir pisos de protecció oficial, ni atendre als avis amb malalties cròniques (que s’espavilin! Maleïts addictes a la sacarina). No estem per aquest tipus de despeses supèrflues.  Realment, la culpa no és nostra, és dels que venen d’abans, que han gestionat malament la crisi. I aquestes mesures d’ara? A nosaltres ens fa mal prendre-les, tant sols es duen a terme per les exigències d’Europa.  Ser de la UE té els seus drets, i els hem gaudit durant molt de temps, però també té els seus deures, que ara hem d’acollir amb serenor i sentit de país. Cal ser forts i tirar endavant. Ens en sortirem.

Faig ús de la meva imaginació per intentar-me endinsar dins el cap d’un polític del PP. És complicat, perquè  no sóc molt de dretes, penso que la homosexualitat no és una malaltia (sóc així d’estrany) i opino que el bilingüisme català-castellà és una cosa bona que cal mantenir i fomentar.  Cal fer aquest exercici, potser trobarem la clau i el sentit que ells veuen a les coses.  Al cap i a la fi ells no ens volen fer mal, ells tan sols volen crear feina, llocs de treball i recuperar la dèbil economia espanyola. Són objectius nobles. Potser ara patirem una mica, però en un futur, el maó tornarà a circular a alta velocitat i els polítics podran omplir-se les butxaques de comissions (en temps de crisi han deixat de fer-ho no?).

Veig el nomenament de ministres, i em trobo amb un tal Luis de Guindos,  un assessor de Lehman Brothers a economia, vaja. Potser és que aquells que han espatllat les coses sabran com arreglar-les, o potser és que directament no fa falta buscar la solució, total, encara queden quatre anys per les eleccions, i hi ha fundacions i empreses privades que cal mantenir. Veig la retallada en ciència, i el manteniment del pressupost en religió. Tinc una mica de tos, suposo que si em poso malalt, Déu serà el meu metge de capçalera, sinó no m’explico la lògica en tot plegat. Però la paraula lògica a un polític li sona com prima de risc a un ciutadà normal, així que estem ben fotuts. Bon any, per cert. Que Déu ens agafi confessats, suposo que amb la de diners que li dediquem, no li farà res fer unes hores extra i no ens posarà en una llista d’espera...