Dijous, 15.12.2011. 21:34 h

A propòsit de lideratges....

Sovint sentim parlar de l’existència o no de tota mena de líderatges socials, polítics, empresarials, .... i també sovint sobre si un líder neix o s’acaba fent. Del que no hi ha dubte que avui per avui, i extraordinàriament, una de les mancances que patim n’és la seva absència.
 
Llegia fa poc que el lideratge en sí mateix és un procés d'aprenentatge que comprèn des dels coneixements bàsics fins a la consciència de les pròpies limitacions i motivacions, passant per la capacitat de solucionar problemes i d'avançar-se als fets. És ben possible que aixì sigui, però en moments com aquests, crec que és raonable primer afirmar, que el lideratge no es pot forjar com a conseqüència d’una ambició personal, s’ha de construir per a dirigir un projecte col.lectiu, per això els veritables líders ho són perquè entenen què passa al seu entorn i saben donar respostes.
 
En segon lloc, perquè lideratge vol dir saber generar aliances, ser capaços d’integrar sensibilitats diverses en el projecte, i per tant, fer visible que l’ esforç ho és de grup, d’equip, d’unitat, d’única direcció i perquè es prenen les que han de ser les millors decisions, i finalment, perquè a més desenvolupen la capacitat d’explicar-ho bé i que tothom sigui capaç de comprendre la magnitut del problema, de la proposta o de la decisió.
 
Definitivament, el lideratge és la suma d’aquests i altres valors – l’esforç, la naturalitat...- que han superat el pas dels temps, per tant, no calen nous lideratges entesos com a valors, el que crec que no tenim són les persones que ho facin possible en moments com aquests.