Dissabte, 12.11.2011. 00:52 h

Residus electorals

 No ens referim a certes candidatures, entengui’s que tractem del malbaratament escandalós de materials durant les campanyes electorals. Començant per les banderoles de PVC, un plàstic tòxic, prohibit en diversos països, que redueix la visibilitat dels carrers i els enlletgeix. Aquest material no és reciclable i sol acabar, en el millor del casos, omplint abocadors, escurçant la seua vida útil. Passa tres quarts del mateix amb les pancartes. Seguim amb les trameses massives de cartes. Aquests dies trobem a les nostres bústies, sense cap consentiment, cartes dels partits amb més recursos on se’ns demana el vot i se’ns adjunten paperetes; tot plegat, sovint, embolcallat amb plàstic. Hem hagut de patir una crisi financera històrica perquè el Govern central hagi decidit reduir en un ridícul 6% el cost de les eleccions. Així, s’imprimiran 500 M menys de paperetes, el que suposa salvar 11.000 arbres. De tota manera, el 90% de les paperetes acabarà a les escombraries. També ens preguntem si no podrien tornar a coincidir dos eleccions. Aquest maig ja vam votar a les municipals. I el 28 de novembre de 2010, ens van convocar a les nacionals catalanes. Per tant, aviat farà un any que estem immersos en períodes preelectorals, campanyes i eleccions. Totes les energies invertides en promeses incomplertes, publicitat, votacions i organització de governs s’haurien d’haver invertit en mesures contra la crisi. Però, el fonamental, és que cap dels programes electorals situa la resolució de la crisi mediambiental com a premissa per a deixar enrere la crisi econòmica. Fins que no assumim que cal canviar la nostra relació amb el medi i les persones, per deixar de tractar-ho tot com una mercaderia, no farem res més que llançar bastonades de cec.