Dimecres, 5.10.2011. 18:10 h

Medi ambient i retallades

 Quina relació hi ha entre aquest dos conceptes? Doncs, que totes les inversions econòmiques que han perjudicat la qualitat mediambiental han suposat manca de recursos per a l’educació, la sanitat o altres serveis. Els governs, sobretot, per guanyar les constants eleccions, han gastat molt més del raonable en obres faraòniques d’escassa rendibilitat o amb una utilitat territorial, si més no, discutible. A Lleida, tenim la Llotja, el pont de Príncep de Viana, l’aeroport d’Alguaire, el tren d’alta velocitat, el canal Segarra-Garrigues, les subvencions o tracte preferencial dispensats a les estacions d’esquí i a l’agroindústria (que trafica amb transgènics), les urbanitzacions fantasma (entre la Bordeta i Magraners), etc. Ara que s’acosta el temps de neu, resulta especialment dur constatar com les poblacions del Pirineu lleidatà, que han sacrificat bona part del seu patrimoni natural per crear o ampliar pistes d’esquí ruïnoses, veuen com els retallen els serveis sanitaris quan, només el 2010, les estacions d’esquí van rebre 600.000 euros en diners públics. A través del Pla director de les estacions de muntanya, el govern català preveu destinar a les estacions d’esquí deficitàries (com Superespot i Port Ainé) més de 40 milions d’euros. Tot i que el mateix Pla admet que: “les empreses explotadores dels dominis esquiables eixuguen les pèrdues i obtenen beneficis a través del negoci immobiliari”. Respecte a les conseqüències socioambientals d’aquesta política, afirma que: “La dependència de l’esquí del negoci immobiliari esdevé un factor d’insostebilitat del model turístic. La urbanització especulativa consumeix sòl (i paisatge), el qual és un bé escàs i no renovable”. Potser que anem triant millor on invertir.